Demà faré de guia turístic al poble. El motiu serà la visita d'un comboi de gent que vol reconstruir la vida i l'expulsió del moriscos. El Castell de Guadalest --i tot la vall-- va ser territori mudèjar i després morisc. Fins i tot, un dels capitostos de la rebel·lió que va provocar el decret d'expulsió, el 1609, Milllini, era del Castell.
En repassar la història del poble hi ha tres fets que esborronen. El primer és la matança de moriscos a Polop, el 18 d'agost de 1521. Els agermanats varen prometre als moriscos refugiats al castell que no passaria res si es batejaven. Uns vuit-cents accediren a batejar-se --sembla que ho feren amb graneres i amb l'aigua de la sèquia de Xirles-- i després varen ser degollats. Bona part d'aquests moriscos eren de la vall de Guadalest.
En repassar la història del poble hi ha tres fets que esborronen. El primer és la matança de moriscos a Polop, el 18 d'agost de 1521. Els agermanats varen prometre als moriscos refugiats al castell que no passaria res si es batejaven. Uns vuit-cents accediren a batejar-se --sembla que ho feren amb graneres i amb l'aigua de la sèquia de Xirles-- i després varen ser degollats. Bona part d'aquests moriscos eren de la vall de Guadalest.
El segon fet terrible va ser el terratrèmol de 1644. Un terratrèmol que va desmembrar la penya del castell de Sant Josep en un ramat de roques boges. Nosaltres les hem anomenat sempre les Penyes, però en algun llibre apareixen com el Cantalar. Hi ha la penya del Cullerot, perquè segons conten, la criada del castell es va quedar en el cullerot en la mà cridant com una trastornada. Tota la gent havia fugit del poble i sembla que va tardar a tornar-hi.
El tercer fet colpidor va ser el 5 d'abril de 1708, durant la guerra de Successió. El Castell el varen ocupar uns sis-cents miquelets --soldats de l'exèrcit maulet. I segon uns, de manera fortuïta, a parer d'altres premeditada, es va pegar foc al polvorí. El resultat: cent persones --la immensa majoria maulets-- varen morir.
El Castell és també la història d'unes famílies senyorials catalanes: els Sarrià, els Cardones, i una usurpadora: els Ordunya, procedents de Navarra, que varen anant fent-se, a poc a poc, amb les possessions del marquesat. Fins i tot, varen aconseguir l'estatus de noblesa al·legant que en els fets del 1708 s'havien cremat els documents que ho acreditaven.
El tercer fet colpidor va ser el 5 d'abril de 1708, durant la guerra de Successió. El Castell el varen ocupar uns sis-cents miquelets --soldats de l'exèrcit maulet. I segon uns, de manera fortuïta, a parer d'altres premeditada, es va pegar foc al polvorí. El resultat: cent persones --la immensa majoria maulets-- varen morir.
El Castell és també la història d'unes famílies senyorials catalanes: els Sarrià, els Cardones, i una usurpadora: els Ordunya, procedents de Navarra, que varen anant fent-se, a poc a poc, amb les possessions del marquesat. Fins i tot, varen aconseguir l'estatus de noblesa al·legant que en els fets del 1708 s'havien cremat els documents que ho acreditaven.
