Follow by Email

dimarts, 13 de desembre de 2011

Les rutes morisques amb un punt final al Castell

  El dissabte, a la casa de la cultura, es varen celebrar les sessions finals de la rutes morisques d'enguany, amb una xarrada, de Josep Mas i Jaume Noguera, autors d'un llibre esplèndid sobre el tema: La senda de l'èxode. Els moriscs de la Marina Alta i la seua empremta després de 1609.  Els punts més interessants del llibre tenen a veure amb els morisquets, els xiquets que es varen quedar ací; la major part com a criats, al servei d'amos o com a esclaus. Conten algunes històries amb dades sobre avatars personals (matrimoni, llinatges, pobles...) que fan molt visible aquell moment històric. És un llibre escrit amb passió i amb rigor; i des d'on es desprén una compassió per un col·lectiu menyspreat que va sofrir no sols l'expulsió, sinó de vegades el robatori, l'extorsió i fins i tot l'anihilació al mig de la mar. Vull destacar dues informacions que apreixen en el llibre. La primera és que a les darreres dècades del segle XVI i principis del XVII:  "Les peculiaritats dels moriscs respecte de la població de cristians vells s'havien aigualit de forma ostensible tant en la manera de vestir com en l'ús d'un mateix idioma, ja que sembla confirmat que aquells fora del seu àmbit privat empraven habitualment el valencià". Els moriscos eren, segons sebla, ja valencians del tot. La segona informació és sobre un morisc del Castell. En la rebel·lió dels moriscs per a no embarcar-se, els insurrectes, a les muntanyes de Laguar, "proclamaren rei un morisc dit Mellini que era natural de la Vall de Guadalest, d'uns cinquanta anys, moliner de professió, però que passava tres mesos a l'any esquilant ovelles". 
       Aquesta gent mereix algun tipus de reconeixement; mai no és tard per a posar les coses al seu lloc; i, sobretot, Amet al Mellini caldria que fóra recordat d'alguna manera: posant-li el nom d'un carrer, el de la casa de la cultura o algun altre racó del poble.

dilluns, 5 de desembre de 2011

Avança el judici del Tribunal de Comptes sobre J.Bautista Balaguer




El Tribunal de Comptes va demanar, a petició de la defensa de l'acusat, Juan Bautista Balaguer, contestar una sèrie de preguntes als membres de l'anterior corporació. Recordem que tots els membres de ajuntament: Trini Amorós, Mari Carmen Solbes, Josep Martí, Maria Carmen Bellvert i Ernesto Jorques varen acordar, per unanimitat, portar al Tribunal de Comptes la situació econòmica de l'Ajuntament ja que presentava múltiples irregularitats. 
    La sentència provisional del Tribunal de Comptes, que només va sotmetre a consideració el dos darrers anys de govern de J.B. Balaguer, demana que torne 550.000€ a l'Ajuntament. La defensa de J.B.B. argumenta que els diners els va donar de manera irregular: pagant una gran quantitat de milions a molta gent. Durant dos anys, perquè la setència és sobre dos anys:2005 i 2006. S'entén que tornava diners que havien posat en compra de la Casa d'Ordunya. La pregunta que queda en l'aire és que si va donar tants diners, com és que en entrar la nova corporació, el 2007, molts dels que havien posat diners per a comprar la Casa Gran seguien reclamant-los? (I encara ara ho fan). 
     La sentència definitiva --que havia de ser el dia 14 de desembre-- es farà pública el dia 24 de febrer del 2012. 
  Les informacions dels periòdics, Información i Levante, sobre la sessió són prou tendencioses i sesgades, com diuen en castellà. http://www.levante-emv.com/comarcas/2011/12/04/cuarenta-vecinos-declaran-exalcalde-guadalest-les-dio-500000-euros-mano/862200.html

El Tribunal de Cuentas, a petición de la defensa del acusado, Juan Bautista Balaguer, pidió contestar una serie de preguntas a los miembros de la anterior corporación. Recordemos que todos los miembros del  ayuntamiento: Trini Amorós, Mari Carmen Solbes, Josep Martí, María Carmen Bellvert y Ernesto Jorques acordaron, por unanimidad, llevar al Tribunal de Cuentas la situación económica del Ayuntamiento ya que presentaba múltiples irregularidades.

     La sentencia provisional del Tribunal de Cuentas pide al anterior alcalde que devuelva 550.000€ al Ayuntamiento. La defensa de J.B.B. argumenta que ese dinero lo repartió de forma irregular pagando una gran cantidad de millones a mucha gente. Se entiende que volvía dinero que habían puesto en compra de la Casa de Ordunya. Es decir que repartió en dos años 550.000€. La pregunta que queda en el aire es que si dio tanto dinero, como es que al entrar la nueva corporación, en el 2007, muchos de los que habían puesto dinero para comprar la Casa Gran seguían reclamándolo? (Y todavía lo hacen).

      La sentencia definitiva, que debía ser el día 14 de diciembre, se hará pública el día 24 de febrero de 2012.
   Las informaciones de los periódicos, Información y Levante, sobre la sesión son parciales y sesgadas.

dilluns, 21 de novembre de 2011

Resultat electoral de les Eleccions Generals 20 novembre 2011 El Castell de Guadalest

2011 Partits
Número de vots
%  

                                   

[Número de vots
2008
]
82
60.29

         79
58.96
-


27

19.85




         
         54

 
40.3
-


10

7.35
-

-
-
-




7


5.15
-

          
            1

0.75
-

3
2.21
-

            0
0
-
2
1.47
-

            0
0
-

1
0.74
-

-
-
-
1
0.74
-

-
-
-

1
0.74
-

               0
0
-

0
0
-

               0
0
-



diumenge, 13 de novembre de 2011

Noticia del diaria "Información" AMB UNA COMENTARI ANÒNIM

Los pueblos del Valle de Guadalest buscan asociarse para encarar la crisis

Con la nueva sociedad esperan realizar contratos a mejores precios y utilizar de forma más eficaz las ayudas

 02:13  
VOTE ESTA NOTICIA 
Los alcaldes del valle en Benifato.
Los alcaldes del valle en Benifato.  información
R. LÓPEZ
Los pueblos del Valle de Guadalest buscan fórmulas para asociarse con el objetivo de optimizar recursos y capear así los daños colaterales que la crisis y, en concreto las deudas de las distintas Administraciones, les van a provocar. No importa el color político del alcalde que gobierne en cada municipio, todos han decidido dar ejemplo dejando de lado sus diferencias ideológicas -incluso en plena campaña- para unir fuerzas. El primer paso fue esta semana, en una reunión en Benifato en la que pusieron sobre la mesa ideas y propuestas que logren llevar a efecto dicha asociación de municipios.
En la cita, además del alcalde de Benifato, David Blanes, estaban presentes sus homólogos y concejales de Confrides, Beniardá, Benimantell y Castell de Guadalest, y secretarios municipales.
Según explicó Blanes, se habló de los servicios y subvenciones que quieren tramitar o solicitar mediante la creación de una sociedad o agrupación de municipios, (que creen será más beneficioso que una mancomunidad), y cuya fórmula ya les demandan instituciones supramunicipales. Entre las necesidades urgentes que quieren conseguir asociados está la dotación de una ambulancia medicalizada (en la zona no hay un sólo desfibrilador), conveniar acuerdos en la gestión de la depuradora, y elaboración de una ruta turística que vincule las cinco localidades. También, con la nueva sociedad, esperan contratar servicios a mejor precio.


COMENTARI ANÒNIM:
Perquè és bo una associació i no una mancomunitat?. És millor una societat o associació?.És que volen crear un altre organisme, a banda dels que ja hi han?. Només pot passar que alguna persona cobre per açò. Més salaris nous, posats a dit i eixe amiguisme tan típic valencià que ens empobreix a tots. La vall es mereix millors serveis.... (ambulància, depuradora efectiva, etc..), però espere que no siga una martingala per a posar als amiguets al càrrec a dit i mentre, que cobren dels impostos pagats pels comtribuients. No em fie un pel de la majoria dels polítics actuals de la Vall.

divendres, 28 d’octubre de 2011

Diners de la Diputació per al depòsit del Morro del Mas

Ajuntament del Castell de Guadalest

Actuació hidràulica. Cost de l'actuació. Subvenció. "Realització de Bypass al Dipòsit Morro del Mas" (Expte. 2011/047-IACH) 25.423,73 .- (IVA exclòs, i segons documentació tècnica que consta en l'expedient) 24.152,54 .-.- (imputables a la partida 29.452.76200 del Pressupost provincial de 2011) ; 95% 
Percentatge subvencionat

dimecres, 26 d’octubre de 2011

Preguntes per al Ple de l'Ajuntament del dia 26 d'octubre 2011

PREGUNTES DEL PORTAVEU DEL GRUP SOCIALISTA AL PLE DEL 26 OCTUBRE 2011
1)      El govern municipal pensa aprofitar les subvencions del Ministeri de Foment?  (Per exemple, restaurar el Castell (de l’Alcozaiba) i el Portal) Com pensa fer front a la demanda de LUBASA?

2)      Per què, durant l’estiu, no es va aprofitar una de les treballadores de la Casa de la Cultura per a substituir a la de l’Oficina de Turisme? (I es va emplear a un nou treballador per fer la faena) Com es va fer la selecció?

3)      Sobre l’organització del pàrquing, després d’haver constat que no sempre es cobres tots els cotxes (a certes hores no hi ha cap treballador o el treballador no pot amb tota la faena), per què no es planifiquen bé els horaris i es busca la manera d’obtenir el màxim de recaptació? Per què no es delimita una zona d’aparcament per la gent del poble lluny de la zona del costat de la carretera?    

4)      Hi ha permís municipal per a fer escalada en la Penya Maura?
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
PREGUNTAS DEL PORTAVOZ DEL GRUPO SOCIALISTA EN EL PLENO DEL 26 OCTUBRE 2011

1) ¿El gobierno municipal piensa aprovechar las subvenciones del Ministerio de Fomento?  (restaurar, por exemplo, el Castillo (de la Alcozaiba) y el Portal) ¿Cómo piensa hacer frente a la demanda de LUBASA?

2) ¿Por qué, durante el verano, no se aprovechó una de las trabajadoras de la Casa de la Cultura para sustituir a la de la Oficina de Turismo? (Y se empleó a un nuevo trabajador para realizar el trabajo) ¿Cómo se hizo la selección?

3) Sobre la organización del parking, después de haber constatado que no siempre se cobra a todos los coches (a ciertas horas no hay ningún trabajador o no puede con todo el trabajo), ¿Por qué no se planifican bien los horarios y se busca la manera de obtener el máximo de recaudación?  ¿Por qué no se delimita una zona de parking para la gente del pueblo alejada de la carretera?  

4) ¿Hay permiso municipal para hacer escalada en la Peña Maura?

divendres, 23 de setembre de 2011

Faré de guia seguint el recorregut de "La rebel·lió morisca"

   
Demà faré de guia turístic al poble. El motiu serà la visita d'un comboi de gent que vol reconstruir la vida i l'expulsió del moriscos. El Castell de Guadalest --i tot la vall-- va ser territori mudèjar i després morisc. Fins i tot, un dels capitostos de la rebel·lió que va provocar el decret d'expulsió, el 1609, Milllini, era del Castell.
   En repassar la història del poble hi ha tres fets que esborronen. El primer és la matança de moriscos a Polop, el 18 d'agost de 1521.  Els agermanats varen prometre als moriscos refugiats al castell que no passaria res si es batejaven. Uns vuit-cents accediren a batejar-se --sembla que ho feren amb graneres i amb l'aigua de la sèquia de Xirles-- i després varen ser degollats. Bona part d'aquests moriscos eren de la vall de Guadalest.


   El segon fet terrible va ser el terratrèmol de 1644. Un terratrèmol que va desmembrar la penya del castell de Sant Josep en un ramat de roques boges. Nosaltres les hem anomenat sempre les Penyes, però en algun llibre apareixen com el Cantalar. Hi ha la penya del Cullerot, perquè segons conten, la criada del castell es va quedar en el cullerot en la mà cridant com una trastornada. Tota la gent havia fugit del poble i sembla que va tardar a tornar-hi.
    El tercer fet colpidor va ser el 5 d'abril de 1708, durant la guerra de Successió. El Castell el varen ocupar uns sis-cents miquelets --soldats de l'exèrcit maulet. I segon uns, de manera fortuïta, a parer d'altres premeditada, es va pegar foc al polvorí. El resultat: cent persones --la immensa majoria maulets-- varen morir.
    El Castell és també la història d'unes famílies senyorials catalanes: els Sarrià, els Cardones, i una usurpadora: els Ordunya, procedents de Navarra, que varen anant fent-se, a poc a poc, amb les possessions del marquesat. Fins i tot, varen aconseguir l'estatus de noblesa al·legant que en els fets del 1708 s'havien cremat els documents que ho acreditaven.  

dimecres, 21 de setembre de 2011

El Castell en la ruta de la rebel·lió dels moriscos valencians

RUTES DE LA REBELIÓ MORISCA A LAMARINA – 2
EL PAS DE LAMARINA BAIXA A LA MARINA ALTA:
GUADALEST-CASTELLS-LAGUAR
SETEMBRE – DESEMBRE DEL 2 0 11
COORDINADORS:
AGUSTÍ GALIANA i MANUEL PINTO
Organitzat pe r:
1r dia: dis s abte 24 de s e tembre Guadale s t, e l Molí d´Ondara, Benimante ll i Beniardà
2n dia: dis s abte 15 d’octubre Benifato, Confride s i l’Abde t
a.- Visita al Castell de Guadalest i passeig pel poble. El paisatge de la Vall: els altres castells, les rutes
d’arribada des de Sella i Finestrat, els passos cap a Fageca i Castell de Castells. Visita a la Casa Orduña.
b.- Visita i esmorzar al Molí d’Ondara, lloc de reunió de camins i probable campament morisc.
c.- Visita a Benimantell.
d.- Dinar al restaurant “La Mezquita” de Beniardà.
e.- Beniardà: recorregut pel poble. Visita a l’última fàbrica valenciana d’elaboració artesanal de llana. Visita a
les restes de la mesquita.
f.- Tornada a Guadalest per la carretera que voreja el pantà de Guadalest. Parada en la presa. El pas de la
Cañada Real d’Alacant a València. La senda que puja a la Font Major i a la Xortà.
a.- Visita a Benifato. Eixida des de la Venta.
b.- Recorregut en cotxe pels camins rurals que voregen la serra d’Aitana. Esmorzar a la font de Partagat.
Visita a la Font dels Xorros.
c.- Visita al morabit d’Adzaneta (Benifato), centre espiritual islàmic que va ser dirigit per Ibn sid Bunu.
d.- Seguint cap a Confrides: camins al peu del castell d’Alfofra.
e.- Dinar en un restaurant de la zona.
f.- Visita a l’Abdet: el camí de Fageca a través de la Serrella. Visita al llavador i al molí d’aigua. Passeig cap a
l’estret del riu.
www

dijous, 15 de setembre de 2011

Escrit enviat a l'Ajuntament el dia 15 de setembre


El Castell de Guadalest,  15 de setembre 2011
      Com a regidor de l’Ajuntament del Castell de Guadalest us faig a arribar les següents qüestions:
1)      Per què, després de dos mesos d’haver aprovat en el ple ordinari l’amortització de tres places —i d’haver-se publicat en el butlletí provincial—, no s’ha notificat el fet a les persones afectades? Per què no es parla amb elles i se’ls comenta què penseu fer, o deixar de fer, i quan?

2)       Com és que no s’estableix un horari a la Casa de la Cultura o s’anuncia el seu tancament? Molta gent pregunta l’horari o si es faran determinats cursos, etc., i no hi ha cap tipus de resposta.   


3)      Voldria felicitar els qui heu contribuït a organitzar les festes patronals del mes d’agost en honor al Mare de Déu. I també la iniciativa —supose dels festers de l’any que ve— de continuar amb les festes de Gines que se celebrarà amb romeria el dissabte dia 17 de setembre.

            El Castell de Guadalest  15 de setembre.
        Enric Balaguer (Grup Socialista)

divendres, 2 de setembre de 2011

Ens afegim a la Festa Vicent Andrés Estellés


El dissabte, dia 3 de setembre, celebrem el dia de Vicent Andrés Estellés. Una efemèride que vol recordar l'obra del poeta valencià més destacat de l'època contemporània. Un escriptor que va saber cantar aspectes de la nostra tribu, exaltar-ne valors, recordar autors clàssics, descriure el paisatge i, sobretot, va escriure en la nostra llengua amb una força extraordinària. Just és que el recordem, llegint-lo, cantant-lo -com han fet tants autors i Paco Muñoz, en el cas concret d'aquest poema- o sentint-lo.  
   El sonet 103 d'El gran foc del garbons.


Em posareu entre les mans la creu
o aquell rosari humil, suau, gastat,
d'aquelles hores de tristesa i por,
i ja ninguna amenitat . Després
tancareu el taüt. No vull que em vegen.
A l'hora justa vull que a Burjassot,
a la parròquia on em batejaren,
toquen a mort. M'agradaria, encara,
que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint: 'Què qui s'ha mort?'
I que li donen una breu notícia:
'És el fill del forner, que feia versos'.
Més cultament encara : 'El nét major
de Nadalet.' Poseu-me les ulleres.

Recitació de Paco Muñoz : http://www.letras1.com/paco-munoz/em-posareu-letra.html
I la cançó més coneguda del cantautor:
http://www.youtube.com/watch?v=3YIAoTLTowE


dilluns, 15 d’agost de 2011

La mare de Déu

EL CASTELL, EN FESTES



     Un any més han arribat les festes. Unes festes sense reina, unes festes republicanes. I de nou l'arreplegà, la música, les processons, les verbenes... 
       Uns dies especials on espere que s'obliden els rancors, els mals rotllos... i la gent establesca contactes autèntics amb els veïns.
       Notícies del Castell us desitja BONES FESTES!!!