El dissabte, a la casa de la cultura, es varen celebrar les sessions finals de la rutes morisques d'enguany, amb una xarrada, de Josep Mas i Jaume Noguera, autors d'un llibre esplèndid sobre el tema: La senda de l'èxode. Els moriscs de la Marina Alta i la seua empremta després de 1609. Els punts més interessants del llibre tenen a veure amb els morisquets, els xiquets que es varen quedar ací; la major part com a criats, al servei d'amos o com a esclaus. Conten algunes històries amb dades sobre avatars personals (matrimoni, llinatges, pobles...) que fan molt visible aquell moment històric. És un llibre escrit amb passió i amb rigor; i des d'on es desprén una compassió per un col·lectiu menyspreat que va sofrir no sols l'expulsió, sinó de vegades el robatori, l'extorsió i fins i tot l'anihilació al mig de la mar. Vull destacar dues informacions que apreixen en el llibre. La primera és que a les darreres dècades del segle XVI i principis del XVII: "Les peculiaritats dels moriscs respecte de la població de cristians vells s'havien aigualit de forma ostensible tant en la manera de vestir com en l'ús d'un mateix idioma, ja que sembla confirmat que aquells fora del seu àmbit privat empraven habitualment el valencià". Els moriscos eren, segons sebla, ja valencians del tot. La segona informació és sobre un morisc del Castell. En la rebel·lió dels moriscs per a no embarcar-se, els insurrectes, a les muntanyes de Laguar, "proclamaren rei un morisc dit Mellini que era natural de la Vall de Guadalest, d'uns cinquanta anys, moliner de professió, però que passava tres mesos a l'any esquilant ovelles".
Aquesta gent mereix algun tipus de reconeixement; mai no és tard per a posar les coses al seu lloc; i, sobretot, Amet al Mellini caldria que fóra recordat d'alguna manera: posant-li el nom d'un carrer, el de la casa de la cultura o algun altre racó del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada